Mad'zelle de gira per Catalunya i Itàlia

Diumenge 22 de desembre @ La Gramola, Manresa (Barcelona)
Dilluns 23 desembre @ Galeria Mitte, Barcelona
Dijous 27 desembre @ Anònims, Granollers (Barcelona)
Divendres 28 de desembre @ Apolo Store, Barcelona
Diumenge 29 desembre @ Centre Avenir Fanalenc, Platja d'Aro (Girona)
Dissabte 4 gener @ Context Llibreria Cafè, Girona
Dijous 9 gener @ Arci Camalli, Imperia (Itàlia)
Divendres 10 gener @ Giardini Luzzati, Genova (Itàlia)
Dissabte 11 gener @ Salumeria del Rock, Scandiano (Itàlia)

 

Mad'zelle

http://madzelle.bandcamp.com/

http://soundcloud.com/madzelle

 

Martina Borrut és Mad'zelle, una noia barcelonina que després de viure i estudiar durant uns anys a l'Escola d'Art de París ara s'ha instal·lat a Londres, després d'una fugaç estada a Bèlgica. Va debutar a l’agost del 2012 amb London EP. A principis del 2013 es va autoeditar en format CD les seves primeres demos, My baby doesn't care, més un parell de cançons que va gravar amb el Toni Guzman, sota el títol de Wasted nights Toni G Edit. El proper mes de febrer del 2014 anuncia que publicarà un nou EP del qual ja es pot escoltar un avançament en el seu bandcamp. Distance, una cançó gravada entre Brussel·les i Londres, i que ha acabat mesclant el bluesman britànic Tim Holehouse. El seu és un folk suau, delicat, preciós i d'arrel indie. Canta en anglès, però també ho fa en francès, i darrerament ha començat a jugar amb una pedalera de loops. En les seves composicions destaca especialment la seva dolça veu i unes melodies realment inspirades, encertades i suggerents. Fa tot just uns dies que ha participat en el London Antifolk Fest i que el mateix Tricky, al costat de la cantant Francesca Belmonte, l'han seleccionat per a tocar amb ell i la seva banda a París. Tot gràcies a un concurs en el que va participar amb una versió de la cançó Unfinished Track 1, que Tricky va penjar al seu soundcloud.
 

Zompa Family en concert a Boadella d'Empordà (Girona) > 23.11.13

Dissabte 23 de novembre al Teatre de la Societat la Concòrdia, Boadella d’Empordà (Girona)

Zompa Family

A partir de les 23:30h.

Entrada lliure

 

 

Zompa Family

http://www.zompafamily.com/

http://soundcloud.com/zompagrupo/tracks

http://www.reverbnation.com/zompa

http://myspace.com/zompagroupe

 

Zompa Family són un col·lectiu mestís i conscienciat de la ciutat de Perpinyà. Vuit músics crescuts dins de l’escena alternativa que acaben de debutar amb un festiu primer disc homònim. Barregen diferents estils musicals, del reggae al punk, passant per l’ska i el rock sense oblidar la rumba o el funk. Canten en anglès, francès, castellà, català i fins i tot en romaní. Destil·len amb molt bones maneres les ensenyances de les grans referències del mestissatge, com per exemple Mano Negra. Canten a la festa, a la revolta, a la llibertat, a la lluita armada i a l’anestèsia social que provoca el futbol. La seva actuació a Boadella serà la primera en el principat. Una oportunitat única doncs per a descobrir a una banda de l’altra banda dels Pirineus disposada a agafar el relleu i a guanyar-se un lloc merescut en les nostres festes populars. La Festa Major de Santa Cecília 2013 de Boadella d’Empordà és només la primera de moltes altres que vindran, segur.

 

--------------------------------------------------------------
 

 

 

 

 

 

 

The Seven Sins arriben per primer cop a la península. Dues úniques dates: Saragossa i La Bisbal d'Empordà.

Divendres 1 de novembre a El Zorro, Saragossa

The Seven Sins
22:30h.
Entrada: 5€

Dissabte 2 de novembre a L’Alternativa, La Bisbal d’Empordà (Girona)

The Seven Sins + mE dj
23:30h.
Entrada: 3€

The Seven Sins

http://thesevensins.bandcamp.com/

http://www.facebook.com/thesevensins
 
The Seven Sins són una big band de rhytm'n'blues i soul de Perpinyà. Han debutat amb un àlbum homònim de vuit cançons, sis originals i dues versions, publicat a l’agost d’aquest 2013. Han girat pel sud de França, i han arribat també fins a Itàlia a on varen participar en el Spiagge Soul Festival de Ravenna. També han participat en un dels festivals més grans de França, Les Franco Folies de la Rochelle. Han obert per bandes com Tokyo Sex Destruction, The Flestones, Andre Williams o The Jim Jones Revue. En els seus directes combinen les seves cançons originals amb versions de r'n'b dels anys 50, com Ray Charles o Little Richard, el soul dels 60's com Otis Redding o Sam & Dave, i el garage de bandes com The Sonics o The Saints.

Dimarts 22 d'octubre Daniel Bachman + Ryley Walker en concert al Cafè el Cercle, Girona

Dimarts 22 d’octubre al Cafè El Cercle, Girona
Daniel Bachman + Ryley Walker
A les 22:30h.
Entrada: 4€

Daniel Bachman
http://danielbachman.com/
http://debaclerecords.bandcamp.com/album/oh-be-joyful

http://debaclerecords.bandcamp.com/album/grey-black-green

http://marmararecords.bandcamp.com/album/funny-how-plans-change-parts-i-iv

http://www.npr.org/blogs/allsongs/2012/10/09/162593044/song-premiere-daniel-bachman-copperhead

Daniel Bachman és un músic de vint-i-tres anys nascut i criat a Fredericksburg, Virginia. Ha estat tocant el que ell mateix descriu com a psicodelia Appalachia des que era un adolescent, publicant petites edicions de cintes cassette, CD, i LP de vinil durant els darrers tres anys, amb un so que va evolucionar a partir dels drones i els banjos fins a centrar-se en la guitarra. Girant des dels disset anys, Bachman ha aconseguit voltar a fons per tots els EUA, compartint escenaris amb gent nativa de Fredericksburg com el Jack Rose, per a qui va fer també el disseny artístic del seu treball pòstum, Luck in the Valley. L’aclamat disc publicat l’any passat Seven Pines va sorgir a partir de viure i treballar un any a la ciutat de Filadèlfia. Els so resultant és una combinació de blues malaltís i preocupat per la nostàlgia i el brunzit d'èxtasi de l'experiència fresca i una nova vida en un territori desconegut. Jesus I'm a sinner és el quart i nou LP del Daniel Bachman. Gravat a Rappahannock County Virginia a l’estudi Forrest Marquisee situat dins de la fusteria del seu pare al maig del 2013 i després de passar-se vuit mesos a la carretera. Guitarrista de tècnica impecable genera atmòsferes misterioses de molta presència sonora.

--------------------------------------------------------------------------

Ryley Walker

https://soundcloud.com/walker-ryley

 

Ryley Walker és un guitarrista establert a Chicago. La seva música ha oscil·lat entre la improvisació lliure, el free jazz, el pop i fins als límits exteriors de la música folk. Al 2011, el segell Plus Tapes va editar un parell de discos de llarga durada que documenten la seva àmplia gamma de projectes, un d'ells una col·laboració amb el Daniel Bachman.

--------------------------------------------------------------------------

Aquest cap de setmana Otis Mace en concert a Girona i Vic

Dissabte 12 d’octubre a la Llibreria Cafè Context, Girona

Otis Mace
21:00h.
Entrada lliure

Diumenge 13 d’octubre a la Jazz Cava, Vic (Barcelona)

Otis Mace
19:00h.
Entrada lliure


Otis Mace
http://www.otismace.com
https://soundcloud.com/otismace
http://powertoolrecords.bandcamp.com/album/otis-mace-two-black-cats-ep-2008 
http://powertoolrecords.bandcamp.com/album/otis-mace-bird-in-bush-road-2007

Otis Mace és en realitat Richard Lello, nascut a Toronto, Canadà, però crescut als afores d'Auckland, Nova Zelanda, des de mitjans dels anys 60 a on la seva família es va traslladar quan ell tenia només vuit anys. Va estudiar guitarra clàssica i folk a l'institut i a la universitat, i va començar a tocar als clubs de la seva ciutat. Essent un estudiant d’art, a finals dels 70, va entrar en contacte amb l’efervescent escena local que s’emmirallava en el punk britànic dels Sex Pistols o The Clash i que allà va donar bandes com The Suburban Reptils o The Enemy. Al 1979 es va inventar el personatge d’Otis Mace en una gira de retorn al Canadà amb una companyia de teatre infantil. Al tornar a Auckland va reformar el seu grup Rex Reason & The Rationalists i varen començar a tocar amb assiduïtat. A principis dels anys 80 es va dedicar a tocar amb intensitat obrint per a moltes bandes, i una versió del clàssic del Gene Pitney, Mecca, el va fer destacar dins de l’escena nacional. També l’edició només en cassette de l’àlbum Wipe your bum with a kitten, una oda en contra dels anuncis televisius, el va convertir en un artista de culte. Al 1985 Otis Mace & The Psychic Pet Healers publicaren un EP de quatre cançons, Heavy petting, i al 1986 un altre EP amb 6 cançons, Little critters. El grup es consolida definitivament aquell any fent de teloners per The Violent Femmes i The Blue Screaming Messiahs, i un parell de gires nacionals. Mentre treballava per la TVNZ per tal de poder pagar el lloguer, l’Otis Mace va continuar la seva carrera paral·lela com a compositor de música per a teatre, fent la música per a una peça de dansa Rythmnopolis de la Barbara Doherty, i va contribuir també en un espectacular muntatge multimèdia per l'Ajuntament d'Auckland al 1987, Down the really road, dirigit per Nansi Thompson. Més recentment, ha composat la banda sonora de Vampire tales, de Cornelius Stone (1992) i ha acompanyat a la cantant de Fatal Jelly Space, la Jacinda Clowens, en les seves actuacions en solitari (1990-1993). Al 1992 realitza una gira en format de tallers de composició de cançons amb l’Arthur Baysting, on el públic es dedicava a fer les cançons retallant titulars de premsa. A final dels 90 es trasllada a Londres i comença a girar per Europa mentres segueix publicant noves referències incansablement. Ara fa uns anys però que ha retornat a viure a Nova Zelanda.

Primera gira europea de los californianos Mount Whateverest

Jueves 3 de octubre @ Wurlitzer Ballroom, Madrid

Viernes 4 de octubre @ Bull Mc Cabe's, Zaragoza
Sábado 5 de octubre @ Le Bukowski, San Sebastián-Donostia
Domingo 6 de octubre @ Pati de Can Genís, Palafrugell (Girona)
Lunes 7 de octubre @ La Goleta, Sant Feliu de Guíxols (Girona)
Martes 8 de octubre @ UBU, Perpignan (France)
Miércoles 9 de octubre @ CSA Pinelli, Genova (Italia)

Mount Whateverest
http://mountwhateverest.bandcamp.com/

Los miembros de la banda de rock de California Mount Whateverest han estado en la cima de la apatía. Cinco chavales surgidos de la nada soñando con el rock & roll. Crecieron amamantados con los brillantes éxitos de Bowie, T. Rex o los Rolling Stones pero fueron arrojados a las dosis de Spacemen 3, Blondie o los Troggs. Su cantante y guitarrista Chris Streng (ex-Stratford 4) aporta las bromas ingeniosas mientras que Jonás Wells (ex-Jeepster ) y Steven Melendez se reparten las tareas de la bateria y el bajo. Además sus dos cantantes, Sasha Soukup y Cynthia Harrell, evocan a los grandes grupos de chicas como The Ikettes o las Shangri-Las. Juntos forman un combo de glam rock de vida real, una poderosa formación musical que suma mucho más que todas sus partes. Llegan desde la soñolienta ciudad de Sierra a los pies de Nevada City, y han construido un sonido único que es a la vez estilística y geográficamente muy alejado de la escena contemporánea del indie rock. Mientras que la mayoría de bandas se conforman con quedarse quietos y quejarse sobre el escenario, Mt Whateverest son una potente máquina de rock festivo capaz de transformar incluso a la gente más indiferente y hacerlos gritar como locos. Aunque evitan la mayoría de los clichés clásicos del rock, defienden la filosofía de que la música está hecha para bailar y socializar. No son nada tranquilos, ni una banda triste con el corazón roto. Quizás lleven un chip en su espalda, porque están aquí para que el público se divierta. Al escoger el nombre de la banda, Mount Whateverest se sintieron seguros frente a tanta pretensión. ¿Cómo nadie puede tomarlos realmente en serio? Se visten de colores chillones, con muy mal gusto, cantan al dinero a punto de caramelo, y han envuelto su sueño en una densa nube de indiferencia. Pero como cualquier bromista auténtico, tienen un núcleo ingenioso oculto, uno compuesto de ganchos pop impecables, juegos de palabras inteligentes y coreografias diseñadas para que la gente se involucre. Separándose del mainstream han descubierto algo mucho más valioso que el éxito.
Con el lanzamiento de su nuevo álbum, el segundo, Electric City, Mount Whateverest están listos para tomar su sitio en la escena internacional. Esta colección de canciones originales incluyen el espectro emocional de la lujuria de ensueño de "Nothing On My Mind" o la ferocidad del punk directo “Do It Right”. La pieza que da nombre al álbum, "Electric City", es un batido, un zumbido de exploración de los peligros de la seducción en la vida urbana. Muy pocas personas en realidad han subido al Everest. El aire, las laderas traicioneras y los Yetis tienden a eliminar a la gran mayoria, sólo llegan los escaladores más preparados. Del mismo modo, los miembros de Mount Whateverest son un rara avis, dedicados a demostrar que lo imposible se puede hacer. Armados con guitarras eléctricas y con partes iguales de determinación y demencia, pueden transformar una noche normal en una trascendente aventura de rock and roll de verdad.

Darnius Fest 2013

Darnius Fest 2013
16, 17 i 18 d'agost
Pantà de Darnius, Darnius (Alt Empordà)
http://www.darniusfest.com

Obrirà el festival el blues country d’arrel americana de la imparable Tori Sparks, i The Missing Leech, l’heroi antifolk local, que arriba directament de girar pel Japó. Electrònica, house, dub, techno, i minimal seran els protagonistes de la primera nit al Pantà de Darnius. Allà hi destaca la presència de Man-L, una referència essencial de l’escena electrònica gironina, actualment resident a Berlín, Clickman, des del Bages, que oferirà un live techno minimalista, i Neur-On dj que compartirà plats i sessió amb el seu germà Manel. L’escenari de les bandes es trasllada aquest any als Jardins de la Presa. Per allà passarà l’indie-folk festiu i enginyós dels canadencs The Burning Hell, que es presentaran en el format reduït de duet, l’antifolk d’inspiradíssimes melodies pop de l’ex-guitarrista de The Moldy Peaches, Toby Goodshank, que també defensarà les cançons del seu altre projecte amb la Deenah Vollmer, L.A.Boobs, i el pop vestit de folk i d’esperit indie del texà Nurk, i artistes catalans de nova fornada com el folk, country, i bluegrass esbojarrat dels ganxons Ask the Dust, o la nova promesa indie alt empordanesa, Hot Penguins que presenten el seu excel·lent disc de debut Brave Coast, un bon decàleg post-punk. Amenitzaran la nit diversos dj’s gironins com Mar Blue Moon Baby, Boogaloo Jones i Soul Glo que punxaran soul, r’n’b i funk. La festa de comiat, sota els plàtans centenaris de la refrescant Font de Can Massot, tindrà regust a acció poètica amb la polipoesia de tot un referent del gènere com és el barceloní Xavier Sabater, i un parell de noves promeses gironines, Oriol Hernández “Salmó” i la Gio Vimo.